bloc@ires…

.9  Antroponomia… Liparquia Llei del Repòs Equilibri Conservador

    Una classe de repòs per a cada estructura orgànica i cada estructura orgànica prou descansada.

    Categoria relativa al factor Repòs.  Govern o preponderància d’aquest factor sobre la vida humana.

    La igualtat no existeix en el repòs biològic.  Es idea d’ignorants creure què reposar consisteix en estar estirat, immòbil.  Sempre hi ha un repòs d’un sistema orgànic, d’un aparell, d’un òrgan, d’un teixit, d’un tipus de cèl·lules què son millor què totes les altres,  per a un persona en un temps, espai o circumstància què tots els altres reposos parcials o totals, físics o psíquics.

    Saber triar aquest descans físic o psíquic per a què la conducta compleixi en la pràctica amb aquest ritme restaurador d’energies resulta favorable a la qualitat i durada de la vida.  Obstinar-se en seguir vivint sense discerniment, sense renunciar a l’esgotament d’esclau, sense rebel·lar-se contra l’ordre aliè i el pròpi, amb ignorància de les lleis i normes de Liparquia, es causa universal de la degeneració humana amb les seves conseqüències de malaltia, desgracia i competència destructora.  Seguir gastant energies quan l’organisme necessita repòs per reposar-les, es vici què competeix en nombre de víctimes amb la ganduleria:

    Son molts els esclaus del ésser estimat, de la família, del seu negoci, del seu treball, de la seva vida social, de les diversions estúpides, dels credos religiosos o ideològics i científics, o polítics:  S’esgoten i moren per manca de l’adequat descans.

    No es el mateix donar a la ment el repòs què necessita, què només donar-lo al cos.

    No es el mateix descansar de sobresalts, presses, disgustos, discussions, preocupacions, què descansar de caminar, de conduir, de llegir, d’escoltar.

    No es el mateix interrompre la activitat dels sentis què limitar-se a cessar en la activitat muscular.  No es el mateix interrompre el repòs proporcionat als músculs voluntaris, què el què es concedeix a les entranyes, a les vísceres.

    No es el mateix reposar l’aparell digestiu amb el dejuni, o el circulatori amb la set o la limitació proteica o el respiratori amb la posició fetal, o l’endocrí amb el control de vicis i la pau de virtut antagòniques, què donar repòs a la part menys necessitada i augmentar el desgast de la què més urgentment reclama economia dinàmica.

    Conèixer, practicar i aplicar tot quan concerneix al factor Repòs, particularment al son, com deure d’autoregeneració es, doncs, l’objectiu de les disciplines què integren la categoria novena: Liparquia.

Continuem amb antroponomia… Estesiarquia Llei de les Sensacions

Espero us agradi… Salut, Gràcies… boix*