bloc@ires…
.2 Antroponomia… Ecoarquia Llei categòrica de l’Espai
Categoria relativa al factor Espai. Govern o preponderància d’aquest factor, amb quant es conté en el mateix com a matèria o energia, sobre la vida humana.
Sempre hi ha en cada instant, un espai millor què tots els altres per la verificació d’un fenomen, d’un canvi, pel benefici d’una classe de matèria inorgànica u orgànica, d’un cos, d’una forma, d’un ser vegetal o animal, o d’un ésser humà.
Saber triar aquest ambient, aquest espai, per a què la persona obtingui el màxim benefici possible, afavoreix la qualitat i la durada de la vida. Viure amb indiferència en qualsevol espai, sense discerniment, amb ignorància de les lleis de la Ecoarquia, de la Ecologia pràctica, utilitària per al ésser humà, es causa universal de la degeneració humana amb les seves conseqüències de malaltia, desgracia, i competència destructora.
No es el mateix conèixer la causa espacial què precedeix a un efecte, què sols conèixer tal fenomen o les seves causes desencadenants o més immediates amb descuit total miop de l’origen del resultat en la pròpia conducta o en la d’uns semblants degenerats o d’un agent natural previsible.
No es el mateix conèixer els canvis fisiològics i psicològics que determinen la foscor, l’ombra, la immediació de minerals, plantes, animals, persones semblants o persones properes; què ignorar-los, conèixer-les malament o menysprear.
No es el mateix saber els límits de benefici o dany què produeix la llum, el color, els raigs còsmics, els estels, els moviments planetaris, el Sol, la Lluna, què ignorar tot el relatiu o rebutjar-ho sistemàticament, per fanàtica obediència e ignorància què impedeix distingir entre endevinalla, superxeria, moda, mercantilisme, i realitat eterna de la relació, i l’harmonia de totes les coses i els éssers.
Qui tanca la porta als errors, deixa fora la veritat. Deixem endins els infal·libles; quedem fora amb els bandejats, fora està la veritat què tant temen els monopolitzadors de sofismes.
No es el mateix saber quan, com i perquè aplicar mitjans naturals regenerants, què ignorar, criticar i condemnar, prenent com a pretext a d’altres ignorants arribistes què utilitzen tals recursos com a mitjans que els seus principis també desconeixen.
La Ecarquia (o Ecoarquia) determina les causes amb prou feines esbossades pels científics monopolitzadors, inquisidors; no en fa ús dels efectes sense precisar les causes per emprar / fer ús de la calor, de l’aire, de l’aigua, de la sequedat, de la humitat, del vapor, del gel, neu, calamarsa, gebre, ruixo, pluja, aigua a raig o corrent, aigües subterrànies, aigua de mar.
No es el mateix conèixer la influencia sobre l’organisme de l’arbre viu, no sacrificat, de la seva fusta o serrin, de la sorra, de la argila, la calcària, l’humus de la terra, els raigs tel·lúrics, d’una o d’altre classe de terreny; què desconèixer tot això i no saber beneficiar-se de l’ús conscient (buscant amb psicologia per canina / gossera un amo què l’alliberi a un mateix del dany per poder seguir sent un ignorant) sols atenta guanyar més diners cada dia.
No es el mateix conèixer la dependència de cada part de l’organisme respecte a les demés i a la seva influencia, una per una, en les restants, què seguir als guies cegament, sense pretendre descobrir el perquè del favorable i de l’advers per a la vida.
La Ecoarquia s’ocupa, doncs, de conèixer l’espai exterior e interior del cos humà, l’habitat, les influencies externes e internes, tòpiques, localitzables. I la manera de portar aquest coneixement a la vida pràctica amb valor regenerant què millora i salva la vida, a través de / mitjançant disciplines què s’ocupen dels principals temes d’aquesta segona categoria antroponomica: Ecoarquia o Ecarquia.
Continuem amb antroponomia… Estequiarquia Llei de la relació Mineral
Espero us agradi… Salut, Gràcies… boix*
Deixa un comentari