Antroponomía… Dodecalogo 12 Lleis Antroponòmiques

bloc@ires…

Dodecalogo 12 Lleis Antroponòmiques

     Els Mestres Felipe de Torres del Solar i Carmen Caraballo Ortega en el seu llibret anomenat < Dodecalogo, Leyes categóricas antroponómicas y su relación con el Iris > ens donen a conéixer les Lleis…, inserim la traducció al català en aquesta pàgina el detall inicial fins arribar a cadascuna de les Lleis, les quals s’ hi crearan una entrada per cadascuna d’ ella i restaran visibles en el Menú d’ Antroponomía…

Necesitat d’ un Lèxic Tècnic

     Encara què ens dirigim a lectors d’ un variat nivell cultural i s’ expliqui el significat etimològic, no pretenem fer proselitisme, o sigui convencer a persones què tinguin conviccions diferents, ni als què visquin satisfets amb els seus  vicis, debilitats i negligències, ans el contrari, ens disposem a servir només als filosòfs anònims, aixó es, als propers què tenen set i fam de la veritat, i què no regategen esforços en la recerca del camins de la regeneració física, moral i mental què tant necessitada camina la nostra societat corrompuda.

     El lector estudiós podrà enriquir el seu vocabulari perquè les seves associacions d’ idees puguir ser cada día més profundes i lluminoses, practicant normes de vida ignorades ó descurades per l’ ensenyament oficial les quals li permetin ser un exemple viu d’ una salut, felicitat i comprensió més estables.

     Els noms de les disciplines, responen a una etimòlogia grega, donat el caràcter cientific de la metodología de què es tracta. Cada nom es format per un prefix i un sufix. El prefix expresa el tema del qual s’ ocupa la assignatura. Els principals sufixos què hem emprat son els següents…

     Arquia…  Del grec arko procedeix l’ element “arqui” ó “arquia” què significa “ser el primer”, “començar”, “manar”, “jerarquia principal ó primordial”.  En l’ Antroponomía, l’ hem reservat a les dotze categories en què hem basat la classificació dels temes.  Cada tema s’ ha assignat a una de les influencies què actuen sobre l’ ésser humà, ja vingui de l’ exterior ó l’ interior del mateix, d’ un factor físic ó d’ un de psiquic.  La seva accepció s’ ha d’ entendre com “govern inicial i fonamentalde la categoria…”

     Estatica ó Statica…  Del grec “statikós” relatiu a l’ equilibri.  Es utilitzada en l’ accepció d’ “equilibri fisiològic ó psicològic de l’ ésser humà en funció del factor…”.  El concepte de l’ equilibri com oposat al de desequilibri ó pertorbació, alteració, irregularitat, anomàlia.

     Agogia…  Element procedent del grec “ago” conduir.  Per extensió s’ aplica com “conducta ó manera de procedir respecte al factor…”.

     Quinesia ó Cinesia…  Del grec “kinesis”, moviment.  Emprat en els disciplines ó técniques relatives a exercicis actius ó passius del vitacultor ó de qualsevol dels seus òrgans en especial.

     Gnosia…  Element procedent del grec “gnosis”, coneixement, reservat en particular a temes d’ interpretació crìtica ó simbòlica o d’ inconvenient divulgació per a persones encadenades per pre-juicis.

     Estesia…  D’ aistesis, sensació.  Aplicat en l’ accepció de “sensibilitat relativa a…”.

     Filaxia…  Del grec “filaxis”, protecció, prevenció.  Reservat al concepte de “prevenció i defensa contra…”.

     Fagia…  De “fagos”, menjar, utilitzat / emprat en el sentit d’ “alimentació ó dieta a força de…”.

Antroponomía…

     Tot el què existeix està subjecte a lleis eternes.  Les lleis què concerneixen a la materia fìsica i a les formes físiques de la energia què resideix en tal materia, son lleis naturals.

     Les lleis responen a un ordre causal, encara què els fenòmens, com efectes, es presenten com resultats cooperants, unes vegades, i antagonistes, altres, donant l’ impressió de què el desordre i la casualitat imperen en comptes de l’ ordre i la causalitat.

     Les lleis què concerneixen a la vida son les què es manifesten en els cosos subjectes a les altres lleis esmentades, les de la Natura.  Les lleis de la vida s’ en diuen biològiques, i fan què en els ser superiors, el físic tingui subordinació principal al psiquic.

     En tot ésser humà es pot distingir una part física què, per antonomàsia denominen cos ú organisme, i altra part psiquica ó animica limitada per la primera.  Les lleis biològiques son fonamentals per la part psiquica.  El fisic influeix sobre el psiquic i a l’ inrevès.

     La Antroponomía es el conjunt de lleis naturales i biològiques què han determinat la presència del ésser humà com a realitat ontològica.  Per donar-les a conèixer s’ han inserit en el present treball…

     Nota…  Ací incloem els noms de cadascuna de les Lleis i alhora tindran una entrada cadascuna d’ elles… !!!

.1* Llei categòrica del temps Cronarquia

.2* Llei categòrica de l’ espai Ecoarquia

.3* Llei categòrica de relació mineral Estequiarquia

.4* Llei categòrica de relació vegetal Fitarquia

.5* Llei categòrica de relació animal Zoarquia

.6* Llei categòrica de relació anònima Angelarquia

.7* Llei categòrica de l’ exercici Cinemarquia ( ó equilibri creador )

.8* Llei categòrica de l’ alimentació Bromatarquia ( ó equilibri destructor )

.9* Llei categòrida del repòs Liparquia ( ó equilibri conservador )

.10* Llei categòrica de les sensacions Estesiarq1uia

.11* Llei categòrica dels sentiments Epitimarquia

.12* Llei categòrica dels pensaments Fronemarquia

Irodologia

     Iridografia…   La descripció ó examen acurat de l’ iris d’ ambdòs ulls serveix per molt més què allò ha estat motivat en la seva aplicació fins el present.

     El què es fa habitualment per els iridòlegs es observar els estigmes què apareixen per deduir estats patològics de la persona examinada, segons sigui el lloc, la forma, el color, el relleu, què trenquen la homogeneitat de l’ estroma iridià.

     El valor iridogràfic què reflexen els iris d’ una persona, es molt més extens i profund què la esmentada aplicació diagnostica, simple e imprecisa:  Es deu a la interpretació provada mitjançant la Goniometria Iridiana, aixó es el significat de les distàncies angulars en el cercle iridià i de la Topografia Geometrica dels referits estigmes, en relació a la data de naixement de la persona, amb la data actual ó amb les dates dels principals esdeveniments de la seva vida en quan a la salut, la malaltia, a la activitat professional, als tractaments mèdics, a les operacions quirurgiques, als viatges, als canvis d’ alimentació, d’ exercici, a la inactivitat; ó a les influencies relatives a l’ ocupació dels sentits; a les tensions fisiques ó psiquiques: a les captacions de consciència ó de voluntat sofertes; a la assimilació de prejudicis què s’ hagi sofert.  Tots aquests factors es poden precisar en l’ iris i orienta a l’ iridòleg, mitjançant l’ anamnesi, de manera què pugui determinar solucions pràctiques de regeneració més fàcilment què recurrint a les técniques habituals.

     La Iridología es, en consequència, el complement ideal i previ per la aplicació de les pràctiques antroponòmiques esmentades.  Aquest estudi es revela així com el Camí més adequat ( metode ) per descobrir la veritat i canalitzar la vida, a fi d’ aconseguir més salut pel cos físic, una més gran felicitat per la vida afectiva i una més ampla i profunda comprensió de la necessària armonia entre el MacroCosmos i el MicroCosmos.

     Continuem amb < Antroponomía… Cronarquía Llei del Temps >

Espero us agradi… Salut, Gràcies… boix*